dimarts, 27 d’octubre de 2009

Seminari

El darrer dia de seminari, com tots els divendres, la parella respectiva que li tocava ens va fer una exposició sobre les notícies més rellevants de la setmana.
Una de les notícies que van destacar va ser sobre potenciar la lectura a l'escola d'una manera més amena. Es tracta de la maleta viatgera, una mena de lot en que hi han diferents llibres per que cada nen se’ls llegeixi i hi aprofundeixi.

A continuació vam obrir un debat sobre el tema, en que van aparèixer diverses posicions i diferents punt de vista.

En acabar l'actualitat educativa, vam fer un test anònim sobre el "perquè" de la nostre elecció acadèmica i la influència d'aquesta decisió.

Per finalitzar, vam lliurar el treball de va de mestres i el vam comentar.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Anunci DGT





Aquest anunci és de la direcció general de tràfic, amb el fi de conscienciar a la població del risc que suposa conduir a altes velocitats i no fer cas de les senyalitzacions de tràfic.

Aquesta és una realitat que ens afecta a tothom i especialment als conductors joves.
Els accidents no només afecten a qui porta el cotxe sinó també els que circulen per la via pública, cosa que fa que sigui més delicada la conducció.

Des de fa uns anys que la DGT ha optat per un tipus de anunci més fort i major impacte per tal de transmetre el que realment i el fàcil que és tenir un accident.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Els millors mestres

Un dels professors que em va marcar especialment va ser per la seva implicació i l'ajut que vaig rebre per part de ell molt important.

Durant un temps no vaig poder assistir a classes per certs problemes que m'ho van impedir. Conseqüentment em vaig perdre molt de temari, especialment en l'assignatura de matemàtiques. Aquesta, com tots sabem, és una assignatura totalment pràctica en que és essencial l'assistència a classe.
Duran la meva absència es va donar un temari important i complex, vaig arribar bastant desconcertat.

Vaig anar a parlar amb el professor de la matèria però em va dir que no tenia temps per explicar-me el temari i em va dir que m'espavilés. Per suposat el resultat de l’examen no va ser massa bo.

El professor d’una altre assignatura es va preocupar i em va preguntar per els resultats, aquest es va disposar a explicar-me i invertir temps del seu per ajudar-me.
Segurament ho podien haver fet tots els professors, però l’actitud, la proximitat i la vocació d’aquest professor va fer que finalment entengués a fer els problemes i aprovés les matemàtiques d’aquell any.

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Presentació

http://docs.google.com/present/edit?id=0AdnRZu1Aw2fHZGM3OTg2OXdfMWZxaGZjbmM2&hl=en

dilluns, 5 d’octubre de 2009

distoció de veu

He tingut una sèrie de problemes, am el format i el programa del audacity que no he pogut solucionar...

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Primer dia de seminari

Al principi vam començar a presentar-nos un per un. Al cap d'uns minuts , pràcticament ens sabíem tots els noms.
A continuació, el Xavi ens va explicar en que consistien les sessions de seminari.
Són sessions que al ser més reduïdes de gent, es pot tractar en més detall els temes i tenir un tracte més personalitzat.
Acte seguit vam llegir uns textos, en que cadascú llegia una petita part.

Hem fet poques hores de seminari, però trobo que amb el temps, seran unes sessions que aportaran molt i que ens ajudaran amb molts àmbits.

Experiència a l’escola

Era un dia d’escola una mica especial, el Carles feia 1r de primària i sabia que l’últim día abans de Nadal sempre es feien coses diferents.
En Carles, un nen mol alegre i molt mogut, es va llevar més d’hora que d’altres dies. Va agafar ràpid la bossa i va marxar molt content.
Era un dia molt peculiar, ja que aquell dia es feia cagar el tió, cosa que fa moltíssima il•lusió a tots els nens i nenes.
En arribar a l’escola, més aviat del normal, li van sobtar un conjunt de moviments dels mestres, que anaven amunt i avall amb moltes capses.
Al ser un nen petit , no va donar importància en aquell fet i va pujar a classe abans d’hora.
Caminant pel passadís sentia moltes veus provinent de la seva classe, a mesura que s’acostava aquell conjunt de veus augmentava més.
Sense pensar-s’ho dos cops va obrir la porta i va veure com els mestres estaven posant petites bosses sota el tió.
En Carles desconcertat es va quedar paralitzat.
Van ser uns petits tocs a l’esquena que van fer reaccionar al nen, i al girar-se va mirar a dalt i va veure al mestre. Aquest, li va explicar tot al nen i li va dir que no digués res als seus companys. Per primer cop, el Carles tenia un secret i per suposat no el va explicar a ningú.